“ERCOLANO” — Josep Maria Alarcón
Sèrie: «Pompeia, la Ira de Vulcano»
Exposada als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida
En aquesta composició d’una intensitat tel·lúrica gairebé ritual, Josep Maria Alarcón convoca la memòria incandescent d’Ercolano no com a reconstrucció arqueològica, sinó com a metàfora universal de la fragilitat humana davant les forces primigènies de la natura. La pintura emergeix com una visió liminar, suspesa entre la destrucció i la permanència, entre la cendra i la llum.
La matèria pictòrica, densa i vehement, sembla expandir-se sobre el suport amb una energia volcànica incontinguda. Els vermells ferruginosos i els taronges magmàtics travessen la superfície amb la violència d’una erupció ancestral, mentre els blaus profunds —quasi abissals— introdueixen una dimensió de silenci, de memòria submergida, d’eternitat mineral. Aquesta tensió cromàtica no és merament formal: esdevé un llenguatge emocional que confronta vida i devastació, foc i absència, cos i vestigi.
Alarcón no representa les ruïnes d’Ercolano; en convoca l’esperit. Els traços gestuals, les incisions i els degoteigs semblen empremtes fòssils d’un temps interromput sobtadament per la ira de Vulcà. La superfície de l’obra adquireix així una qualitat gairebé geològica, com si la pintura hagués estat excavada de les profunditats d’una ciutat sepultada durant segles sota la lava i la cendra.
En el centre simbòlic de la composició, la llum emergeix amb una delicadesa inesperada: un signe blanc, fràgil i essencial, que resisteix dins l’abisme cromàtic. Aquest gest mínim, gairebé cal·ligràfic, opera com una al·legoria de la persistència de l’esperit humà davant la destrucció inexorable del temps.
“Ercolano” transcendeix així la referència històrica per convertir-se en una meditació contemporània sobre la memòria, la desaparició i la bellesa tràgica de les civilitzacions condemnades a renéixer únicament a través de l’art. Dins la col·lecció «Pompeia, la Ira de Vulcano», aquesta peça s’erigeix com una elegia matèrica i incandescent: un paisatge interior on el foc no només destrueix, sinó que revela.

Curaduría Editorial d’art contemporani.